1- LA FORTALESA D'ISABEL II
La fortalesa d’Isabel II, construïda entre els anys 1850 i 1875 i situada en un dels indrets més bells de l’illa de Menorca, constitueix un dels millors exponents de l’arquitectura militar de finals del segle XIX. La seva situació estratègica a la boca del port de Maó la va convertir en un punt clau del sistema defensiu de l’illa. Actualment, la Mola representa un valuosíssim patrimoni historicomilitar enclavat en un entorn natural de primer ordre.
2- FRONTS 9-10
La fortificació, amb tenalles, talla la península de la Mola en dues, des de la costa nord fins al Clot de la Mola, amb un fossat profund que té una sèrie d'entrants i sortints (numerats del 0 al 9) formant les anomenades tenalles.
Al llarg del front 9-10, que defensa la boca del port, des de les troneres observam davant nostre el camí cobert, a la contraescarpa, amb tres escalons i parapet que acaba en una petita plaça d’armes de quart de cercle. Des del camí cobert els fusellers s’encarregaven de la defensa pròxima de la fortalesa abans de replegar-se a l’interior de la fortalesa per la porta de la Reina.
Dins, ens trobam una galeria correguda amb una sèrie de voltes molt belles anomenades casamates que reforçaven les troneres. Aquest front acaba a la plaça d’armes damunt de la cala del Clot, on els assentaments per a les bateries estan molt deteriorats a causa de les fortes tempestes.
3 - GALERIA SUBTERRÀNIA (LA MINA)
Davall de la zona del front 8-9-10 hi ha un laberint de galeries subterrànies conegut amb el nom de la Mina, compost per una gran quantitat de polvorins, tallers i sales de recanvis. La munició pujava mitjançant elevadors amb politges que permetien proveir amb facilitat els canons de les casamates superiors.
Al final de la Mina, cap a l’esquerra, hi ha una línia de defensa intermèdia que defensa el fossat per flanquejar la porta de la Reina. En aquesta zona les espitlleres (obertures verticals) estan tallades específicament per cobrir totalment el fossat de l’entrada, alhora que permeten il·luminar amb llum natural la galeria.
Tornant enrere, si pujam la rampa fins a la superfície podem observar la línia de defensa superior, damunt de la galeria que acabam de visitar.
4 – PORTA DE LA REINA
La porta de la Reina és la porta d’accés a la fortalesa. En ella hi havia el control amb un cos de guàrdia. Com que és l'entrada principal està molt 
protegida, tant de l’atac llunyà com del pròxim. Per a la defensa intermèdia compta amb una contraguàrdia, obra defensiva fonamentada en els seus assentaments amb espitlleres, i per a la defensa pròxima disposa d’una sèrie de galeries amb espitlleres per als fusellers.
La inauguració de la fortalesa tingué lloc el 1852, i va rebre el nom d’Isabel II en honor a la reina. La placa que hi ha al damunt de la porta commemora aquest dia.
Amb motiu de la visita de la reina Isabel II (1860) a la fortalesa, tingué lloc una segona inauguració. Durant els anys posteriors tingué lloc un important impuls, tant laboral com econòmic, cosa que permeté finalitzar la fortificació.
5 - L' HORNABEC
Travessant un reducte, obra amb dues línies de defensa i amb el fossat al voltant, conegut amb el nom de la Cortadura (el segon front), entram a l’hornabec; per defensar més a l'avantguarda de la línia fortificada.
El reducte és un edifici per al replegament de les tropes defensores un cop que l’enemic ha pres l’hornabec.
L’hornabec és la primera línia de defensa contra un atac terrestre. Té dues ales de galeries amb casamates, l'ala dreta defensa la costa nord i l’esquerra, el port.
El coronament de l’hornabec disposa de dues línies de defensa: una amb casamates amb 18 troneres i una altra de superior a barbeta (disparada per damunt del parapet sense tronera) per a 8 peces.
L’hornabec té emplaçament per a un total de 54 canons.
6 - LA CORTADURA DE L’HORNABEC I EL SEU REDUCTE
En el vocabulari de fortificacions, cortadura significa segon front. Era la funció d’aquest magnífic conjunt d’edificis, en el cas que l’enemic ocupés l'hornabec. Disposa de tres línies de defensa per a fuselleria i canons lleugers de metralla, amb els quals podia batre’s per l’esquena l’hornabec, fins i tot els corredors de les seves galeries laterals disposen de troneres. Aquest reducte està separat del seu entorn per un fossat i s’hi accedeix per dos ponts, que havien de ser retràctils. El reducte de la cortadura correspon a l’anomenat tercer sistema de Montalembert, és a dir, el circular. El seu traçat s’anomena en coa d’oreneta.
7 - LA CAPONERA DE L'HORNABEC
Sobresortint del coronament de l’hornabec, en el seu punt mitjà, hi ha la caponera, obra defensiva per flanquejar o disparar a cada costat al llarg del fossat.
Davallant la rampa interior ens trobam l’escala de caragol que comunica els dos pisos de la caponera, vertadera obra mestra de pedra picada. La caponera té dues línies de defensa, una per a fusellers i l’altra per a artilleria.
Pujant de nou, a la part superior de la galeria, podem veure, a cada costat, una sèrie d’espitlleres molt inclinades per disparar l’enemic que aconseguís assaltar la caponera.
8 – ALJUB I BASSES DE DECANTACIÓ
A la península de la Mola, elterreny està inclinat en direcció NO-SE i els estrats geològics es distribueixen en pendent. Això significa que el nivell freàtic, és a dir el nivell de les aigües subterrànies, situat en el punt de contacte entre les calcàries i calcarenites poroses i els materials impermeables, gresos i pissarres, també està inclinat. Aquesta característica geològica implica que les aigües subterrànies rellisquen fins als exteriors de la fortalesa, aflorant en una única font, en l’anomenat clot de la Mola.
Aquest fet va obligar els constructors a instal·lar una sèrie de canalitzacions i situar aljubs i cisternes, a fi de recollir l’aigua de pluja i subministrar així aigua potable a la guarnició. Així mateix, les “basses de decantació”, situades a diferents nivells, eliminaven progressivament els materials sòlids en suspensió que pogués contenir l’aigua, a fi que s’emmagatzemés a les cisternes en el major estat de potabilitat possible.
9 - L' ENTRANT 5
La zona anomenada entrant 5 està formada per una tenalla 
dissenyada per tancar mitjançantfocs creuats l’enemic atacant.
A la part posterior davallam a les línies de defensa intermèdies i inferiors per una rampa molt inclinada. El passadís que accedeix a les línies inferiors i al fossat de l’entrant 5, a través d’una poterna (porta), està protegit per una plataforma sobre la porta i una sèrie d'espitlleres altes, accessibles per les galeries intermèdies i superiors.
A la part del davant, damunt del fossat, hi ha quatre línies de defensa a un costat i tres més a l’altre, que defensen el fossat amb foc creuat.
10 - EL FOSSAT DE L'ENTRANT 5
Una porta, o poterna, és l’accés al fossat que s’eixampla per tal d’albergar el reducte, el qual té tres línies de defensa: la superior amb casamates per a canons, i l’inferior amb espitlleres per als fusellers. A la part superior del costat esquerre hi ha una magnífica gàrgola de desguàs, i dins del reducte hi ha un respirador el·lipsoïdal perfectament proporcionat.
Tornant a la poterna, mirant cap a l’escarpa (muralles de fortificació), hi ha les línies de defensa de l'entrant 5 que creen foc creuat. Les troneres superiors s’encarregaven de la defensa llunyana i les espitlleres inferiors de la defensa del fossat i del camí cobert.
11 - LA GALERIA AMB ESPITLLERES
La galeria amb espitlleres és un front per a fuselleria que uneix l’entrant 5 amb el sortint 3 per l’interior del mur a escarpa de 390 metres de longitud. Està format per 48 casamates perfectament alineades, la majoria de les quals té dues espitlleres, i cada una té sortida de fums. Les espitlleres tenen l’angle inclinat ideal per defensar tant el fossat com el camí cobert.
Per damunt de la galeria, corresponent al front 3-4, hi ha un parapet i emplaçaments per a peces d’artilleria grosses a barbeta (disparant per damunt del parapet) conegut amb el nom de la bateria de la Princesa.
12 - LA TORRE DE LA PRINCESA
La torre de la Princesa és d’una etapa anterior a la fortificació. Els britànics la construïren durant la seva tercera dominació a l’illa (1798-1802) i formava part el precari sistemade defensa de l’illa, anterior a la construcció de la fortalesa d’Isabel II. El sistema defensiu estava format per una sèrie de torres de defensa, situades al llarg del perímetre de Menorca, anomenades pels anglesos Martello towers, a causa que existia una construcció semblant, situada a l’alçada de la badia de Martello, a Còrsega, que va resistir amb èxit l’atac d’una fragata anglesa, motiu pel qual els anglesos decidiren incloure el model en la seva tàctica defensiva de costes.
L’any 1958 aquesta torre, convertida en polvorí, va explotar en ser tocada per un llamp. Les seves runes mostren la violència de l’explosió, que va arrabassar llenços sencers dels seus murs.
13 – L' ALJUB DE LA REINA
L’aljub de la Reina, excavat en la calcària i al qual s’accedeix per una escala també excavada, proveïa d’aigua els defensors de la fortalesa d’Isabel II. Té un terrabuit al fons que fa les funcions de dipòsit de detritus. Al sostre voltat hi ha un orifici que permet el pas de l'aigua perquè l'ompli, i en el centre hi ha un altre orifici que en facilita l’extracció i l’il·lumina.
A l’aljub se l’ha anomenat també el bany de la Reina perquè la tradició conta que la reina Isabel II s’hi va banyar en la seva visita de l’any 1860. No obstant això, la simple contemplació de l’indret va pensar que només es tracta d’una llegenda sense cap fonament.
14 - LA PENITENCIARIA I ALTRES EDIFICIS
Al costat del plafó indicatiu hi ha l’edifici de l’antiga penitenciaria militar. Aquest establiment fou emprat com a presó castrense des de 1948 fins als anys 70 del segle XX. Abans, s’havien habilitat com a recinte penitenciari dues casernes d’un dels edificis del costat oposat de la plaça d’armes contigua.
Pel que fa a la resta dels edificis, un cop perduda la seva funció defensiva, la fortalesa d’Isabel II, tot i que conservava un cert paper dissuasori i la seva condició de penitenciaria militar, fou emprada com a campament d’instrucció de reclutes i va comptar amb guarnició permanent, tant a la bateria de 381 mm com als quarters d’infanteria (alts) i als quarters d’artilleria (baixos).
Passant per davant de la segona penitenciaria i continuant el camí cap a la part més alta, es pot veure el polvorí de la Reina construït el 1852, abans que la reina visités la fortalesa. És un edifici d’una sola nau envoltat d’un mur que, en cas d’una explosió fortuïta de la pólvora, conté l’ona expansiva.
15 – ASPECTES GEOLÓGICS
Aquest lloc on hi ha les casernes corresponents a la guarnició de la bateria de 381 mm és en realitat una de les pedreres que es van obrir a la Mola per extreure, pel mètode tradicional menorquí, els carreus amb què es va construir part de la fortalesa d’Isabel II. Altres procedien de les restes del derruït fort de Sant Felip, a l’altra riba del port, i destaquen per la seva pàtina més fosca i el seu major deteriorament per l’erosió.
16 - LA BATERIA VICKERS DE 38,1 CM
A finals del regnat d’Alfons XIII Espanya sol·licità 18 canons de 381 mm de la foneria anglesa Vickers. Sis d’aquestes peces estaven destinades a Menorca; dues es van instal·lar a la Mola durant la Segona República, i la segona peça d'aquesta bateria es va acabar de muntar el primer any de la Guerra Civil (1936).
Dissenyats com a canons navals, aquestes peces de calibre gruixut es van instal·lar als penya-segats del litoral, a falta de vaixells per dur aquestes peces.
Damunt d’aquest penya-segat, a una cota superior a 70 metres, la coberta del canó, amb un tub de 17,600 metres de llarg i 88 tones de pes, pot girar 270º.
Entre les tres bateries Vickers situades al voltant de Menorca es cobrien quasi tres quartes parts de la costa.
La potència d’aquests canons els permet arribar al seu objectiu a uns 35 km de distància, encara que a la realitat només van ser disparats en pràctiques. Eren capaços de perforar un cuirassat amb un blindatge de 36 cm d’acer a una distància de 23 km.
Per encertar l’objectiu disposaven de la direcció de tir situada al penya-segat amb un telèmetre que calculava la distància de l’objectiu i el seu punt futur, i així quan disparava feia blanc.
La petita, però estratègicament important, illa de Menorca estava tan fortament defensada que des de la construcció de la fortalesa i les bateries de la costa mai no va patir cap atac terrestre.
El darrer tir d’aquest canó es va fer el 1991.
